D'ESPERANÇA
Quan par l'estela en l'albor
e s'aparèllon tuit li flor
que el sol montiplic llur color
d'esperança,
mi vest alegrança
d'una douçor, confiança
que hai en la Dona d'amor;
e adoncs deman confessor,
a tuit m'acús per pecador,
e que ell me man
que reta tot lo dan
que hai donat gran, en pecant,
a cells qui estan servidors
de la Regina de valors,
per ço que n'esper tal secors
que a null pecat
no sia obligat,
puix que en sia bé confessat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriviu aquí el comentari/s: